Generós infinit de preguntes
brusents, abraçades, je t’aime…
Avara eternitat de respostes
absents, abrasades, je t’aime…
Instint i instant, extint volcà
sense anamnesi, je t’aime…
Magma mut, fred, cendra
al vent sense epiteli, je t’aime…
Adéu, adéu foc, adéu llum, adéu
mà dels comiats. Moi non plus…
Tot misteri. Tot forat. Tot lluny.
Cap rastre. Ni fum de silenci.
En memòria de Josep Palau i Fabre,
en el 8è aniversari del seu traspàs.