Cip als peus del Penyagolosa

Cors surant entre els verds, però quin
el teu, lluny i pregunta alhora en el vent
que respira encara, fugaç rosella de cim.

Si ara t’alces i brilles, darrer crepuscle
sobre el mas, te’n recordarem la sang,
per què l’esclat, com d’alta la batalla?

Dellà de les falgueres on vas guiar-nos,
reposa ara tu, en aquell revolt del sender
on sempre les roselles viuen encara i encara.